La casa Galibern, seu de la Fundació Mascort, la va construir
un besavi de Ramon Mascort Amigó, en Ramon Galibern Casanovas (1817-1884), de
qui, per cert, continua el patronímic, i qui, a mitjan segle XIX, va anar a “fer
l’Amèrica”, en el seu cas, al sud del Brasil, on, després de molts anys
d’enyorament, coratjosos esforços, molt seny per no deixar allunyar la sort i un
gran esperit estalviador, a més d’haver estat honorat amb el càrrec de
vicecònsol d’Espanya a Bagé (Rio Grande do Sul), va casar-se amb Manuela
Francisca de Rezende de Mello (1836-1928), una jove riograndense de pares
procedents de l’illa portuguesa de Madeira. Quan va arribar a crear una posició
que li va semblar prou sòlida per retirar-se al seu poble, fer-se una casa i
dedicar-se plenament a la família, va tornar a Torroella amb els seus. La
desgràcia i la malaltia van colpir durament la seva descendència, de la qual
només la seva filla petita, Clara (1861-1941), àvia de qui és avui president de
la Fundació, va donar continuïtat a l’estirp.
La casa Galibern va ser construïda i impregnada del
gust personal de Ramon Galibern, influït pels records del país americà on va
residir, i ha estat curosament conservada pels seus successors, tot i que el seu
contingut va desaparèixer en una de les terribles catàstrofes històriques que
voldríem oblidar, dedicant tota la nostra capacitat a evitar-ne la
repetició.
La casa de què parlem està sent atentament restaurada
per poder emmarcar les exposicions que la Fundació ofereix i acollir els
visitants. La seva respectuosa adaptació continuarà fins que pugui donar cabuda
a tots els elements que els nostres objectius exigiran.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada